NARRADOR: Xxxt… No ho sentiu? Són les veus de la sabana, les veus de la jungla i les veus del poblat. Són la veu delicada de la pols i el poderós tro del vent, el cant alegre de l’abellerol i el badall de l’hipopòtam. Està sortint el sol, no ho veieu?
És la veu d’Àfrica, que ens dóna la benvinguda al conte de Marama. Àfrica, el continent màgic on, d’una sola gota de pluja en pot néixer l’esperança.
Acompanyeu-nos, amics! Sentireu el conte de tots els nens del món. Nosaltres, només tenim alegria als nostres cors!

CANÇÓ: HOYO HOYO  

(Passes de la coral. Piquen de peus a terra. Creixent.)
Però què és això? El terra tremola! Les fulles i les fruites cauen dels arbres, la lleona Aüra fuig, i la pobra sargantana Sheena salta sobre la terra vermella com una truita sobre la paella. És que s’acaba el món?
No, és que s’apropa Impopo, l’elefant gegant, l’animal més gran de tot Àfrica. També és l’animal més solitari de tot Àfrica...
Avui, però, algú se li ha plantat al davant. Què està passant? És la petita Sheena, la sargantana!
–Eh, tu! Cap de muntanya! Timbal amb potes! Atura’t! És que no em sents? Atura’t! – xiscla Sheena.
Impopo, que pot sentir els sons més delicats gràcies a les seves orelles immenses, s’atura.
(S’aturen les passes dels nens.)
–Qui parla?
–És que pretens enfonsar el món?
Impopo fa un badall i respon:
–I tu, bèstia minúscula, cagalló de cabra, arrel de regalèssia... Què pretens xisclant d’aquesta manera? És que vols que et converteixi en sopa de sargantana d’una trepitjada?
Però s’atura. Sospira. Sospira tan fort que Sheena surt volant uns metres més enllà. Impopo és bo, no vol fer mal a ningú.
–Ooohhh... disculpa el meu mal humor, germana sargantana. Sigues benvinguda, veïna, germana Sheena.

(Cant del HOYO HOYO fluix, o a boca closa)

Sheena s’apropa, també sospira, somriu.
–Veig que tens el cor bondadós, germà. Encara que se’t vegi tan trist! Perdona els meus xiscles.
–No estic trist, Sheena, només que em sento sol. Ja fa temps que vaig abandonar la manada. Sóc massa gros! Sóc massa... fort! Els meus companys tenien por de jugar amb mi i jo, de més a més, tot ho destrossava amb aquestes potes fortíssimes però maldestres.
Pobre Impopo! Però tinc un cor gros, sí. I tantes ganes d’aventura! He decidit anar a conèixer les meravelles del món. Camino sol i... també sóc feliç! Per sort sóc tan fort que no tinc enemics. I la cosa que més m’agrada és tan fàcil de trobar!
–Què és el que més t’agrada, Impopo?
–M’agrada... mirar els núvols!
En aquell precís instant, se sent un tro molt dolç. Un núvol petit i rosat es remou en el cel. (Crit i percussió de la coral) I cau una gota d’aigua sobre Àfrica..
És una cosa meravellosa! Petita com una llàgrima i daurada com la lluna, la gota ha anat a parar just entre l’elefant Impopo i la sargantana Sheena. (Crit... etc.)
No ho veieu? En el temps que ha durat una respiració de sargantana, de la gota n’ha nascut una nena. És Marama.
Marama, la nena sense mare ni pare. La nena nascuda d’una llàgrima de pluja.
Impopo i Sheena s’hi apropen molt. La nena se’ls mira amb uns ulls immensos. I somriu...
(Coral somriu, es miren com si fossin la nena que es mira el món amb admiració.)
Impopo l’agafa delicadament amb la seva poderosa trompa i comença a gronxar-la. Marama riu! (Els nens del cor riuen; comencen, picant de mans i molt baix, a introduir la cançó.)
I Impopo i Sheena li canten la cançó que canten els avis xangana als seus néts just en el moment de néixer, perquè es pot dir que Marama ha acabat de néixer!

CANÇÓ: NTUKALANA XA TSAKA 

Com li agrada, la música, a Marama! Pica de mans i saluda amb el cap Impopo i Sheena, ben bé com si fos ella la que els donés la benvinguda a ells. I de cop, diu:
–Hola! He nascut! Us veia des del núvol!
–Oh! –fa Impopo–. Aquesta menuda sap parlar! Com és possible, si acaba de caure d’un núvol?
–Em dic Marama! –respon la nena. Acarona la trompa del gran animal i somriu a Sheena–. He vist moltes coses des del núvol. He vist molts nens i molts cadells que ploraven! M’ajudareu? Hem de trobar Sethemba!
I, abans de saber què els demana, Sheena i Impopo responen: “Sí!”
–Nosaltres et cuidarem! –fa Sheena, i es posa tan dreta com li ho permeten les seves potes minúscules.
–Serem les teves nounous! –diu Impopo–. Amb nosaltres no et faltarà de res!
Marama els mira amb uns ulls tan dolços que Impopo i Sheena comencen a cantar-li una cançó de bressol mandinga.

CANÇÓ: KAANA KUMBO 

Però què els vol demanar, aquesta nena dolcíssima que s’ho mira tot amb dos ulls bondadosos i negres com la sabana de nit?
–Qui és Sethemba, petita Marama? –li pregunta Sheena.
–Sethemba és una flor –respon Marama–. La Flor de l’Esperança. Veniu amb mi?
Sense pensar-s’ho, i mentre canten encara, Impopo es carrega Sheena i Marama a l’esquena. Comença el seu viatge!
(La cançó es reprèn. Passes de la coral)
Els nostres amics no es cansen mai de sorprendre’s del món!
–Oh, els baobabs gegants!
–Mireu, lleones que juguen amb els seus cadells!
Impopo els assenyala un gran núvol. Té forma d’elefant gegant:
–Quin núvol més bonic... –els diu–. Té forma d’amic.
També veuen coses que no els agraden. Estirats sobre uns humils llits de canya, veuen uns nens. Semblen cansats... tenen tanta set! Fa dies que no plou...
Quan Marama ho veu, deixa escapar una llàgrima, que cau a terra. (Sorolls pals de pluja. Amb boca closa, un dels leit motifs... Màgia!). Oh, comença a ploure! Mireu com obren els ulls, els nens! I, en el temps que dura una respiració d’elefant, creixen de terra les plantes del nyam, el casabe i el blat, creixen el dàtil, la pinya, la papaia, el plàtan, el coco i la llima!
–Ah...! –fa Impopo–. És ben bé que Marama és una nena màgica...
Més endavant es troben els tres germans Boi-boi. Són petits, d’ulls vius i cabell lliure com un núvol. Estan lligats!
–Oh! –fa Marama mentre els deslliga–. Per què us han lligat?
–Ens volen fer soldats! –somica el més gran dels germans (Cada una de les veus dels germans la farà un grup de nens de la coral, posant-se drets i/o avançant-se.)
–Ens faran treballar moooooolt! –gemega el mitjà.
El més petit sospira:
–Enyoro tant el pare i la mare!
–Veniu amb nosaltres! –riu Marama–. A Àfrica hi ha dolor, però també hi viu l’alegria!
Els nens, contents i lliures, pugen sobre l’esquena d’Impopo. Estan tan alegres que no poden evitar de cantar:

CANÇÓ: TATANA WANGA 

Aquell vespre, tots s’adormiran profundament.
La nit els cobrirà amb el seu llençol bondadós. I la lluna els xiuxiuejarà la cançó que guarda per als nens...

CANÇÓ (fluix, increscendo. TATANA WANGA o MANSANE CISSE... Criteri musical.)

L’endemà, la veu de Marama desperta el sol.
–Anem! (Les veus del cor fan d’eco: “Anem! Sí, anem!...”)
–Però on vols anar, tan d’hora, petita Marama? –diu Impopo mentre fa un badall. (Alguns nens del cor badallen, s’estiren, etc.)
Marama obre molt els seus ulls immensos i respon:
–Ho heu oblidat? Hem de trobar la flor Sethemba! La Flor de l’Esperança!
Llavors Impopo entén que són tots els nens del món, que miren a través dels ulls de Marama.
–Ai! –salta Sheena–. Anem a buscar Sethemba! Però us ho adverteixo, jo n’he sentit a parlar! Sabeu qui guarda la Flor? És Imotara, la pitó gegant!
–Doncs jo sóc Marama, la nena petita! –salta orgullosa Marama–. No em fa por una pitó gegant!
–I jo sóc Impopo, el gran elefant! –bramula l’enorme paquiderm.
–I nosaltres som els nens! –s’alcen tots els nens de cop–. (Els nens del cor donen un cop de peu, piquen de mans, fan un crit; com en el cor grec, declamen) Volem la flor Sethemba!
Volem la Flor de l’Esperança! Volem créixer en una terra d’esperança!

CANÇÓ: KOKORIKOO 

(Sobre la música, un moment de diminuendo)
Un petit exèrcit format per nens, per una nena d’enormes ulls, per una sargantana minúscula i per un elefant gegant, avança tot cantant. Anem a buscar la flor de l’esperança!

CANÇÓ KOKORIKOO

Ah, no serà gens fàcil. Aquest exèrcit estrany i ple d’il·lusió recorre planes, desert, jungles i muntanyes. Coneixerà dies de sol, dies de tempesta i el crit de l’huracà. Faran molts amics,
i també en perdran d’altres, perquè així és la llei de la vida. Fins que avui, finalment... Avui s’han trobat a l’entrada d’una cova obscura com el ventre de l’infern. I al davant l’entrada, un ésser horrible.
–Mireu! –assenyala Sheena, que va al davant de tot.
És la pitó gegant Imotara. (El cor va fent “Xxxxxxxt!”, fent callar, amb el dit davant la boca, o imitant els moviments de la serp amb el cos.) És immensa, d’un color blanc grogós i gruixuda com el tronc d’un arbre. Té un gran cap arrugat, dos ullals com sabres i, sota les parpelles dures com closques, uns ulls blancs que tenen el color de la por. Fa olor
d’excrement d’hipopòtam!
La petita Sheena, potser el guerrer més valent del món, és la primera a apropar-s’hi.
–Desperta, Imotara! Desperta’t i dóna’ns la flor Sethemba, perquè tots volem tenir esperança. I tu te la guardes per a tu sola!
La serp no obre els ulls. Però, ràpida com el llampec, una llengua vermella i enganxosa surt disparada de la seva boca. Agafa Sheena com si fos un tentacle i ZIM!, l’escup d’una fuetada. (Xiscles, esglais del cor)
–Ai! –xiscla Sheena.
Marama l’agafa al vol. La petita sargantana tremola tota.
–Deixa’m anar! –protesta Sheena–. Macatxu! Ara sabrà aquesta pitó qui sóc jo quan m’enfado.
–Imotara! –bramula llavors Impopo–. Imotara! Obre els ulls i escolta’m, perquè o ens dónes la flor Sethemba o t’enfrontaràs amb el gran Impopo!
La pitó gegant es redreça d’una fiblada. És més alta que Impopo!
(El cor va fent exclamacions, imitant el so de la serp quan calgui “xxxxxx...” , o picant de peus quan parla Impopo...)
–Xxxx... –fa Imotara–. Impopo, l’elefant szzzolitari... et penzzseszz que tenszzz prou valor per poder-me vènsczzzer? Xxxxx...
–Sí! –respon Impopo, que pica amb el peu a terra. (Cop de peus del cor)–. Els nens em donen el valor!
Els nens encerclen els dos animals immensos i comencen a cantar la cançó de la gran serp pitó:

CANCÓ: MINIYAMBA 

–Eszzcolta, elefantó... Jo tinc el poder de deu infernszzzs...
(“OHHH!”, pot acompanyar la coral.)
–Doncs a mi em bastaria la força del més petit dels nens! –respon Impopo.
(El cor ho afirma amb un crit, un cop de peu a terra...)
Ha esclatat la batalla entre els dos titans! (Ritme del cor. Boca closa, picar de mans mentre es gronxen...)
–Misszzerrable... –xiula Imotara–. Te’n riusszz de mi? Ara sszzentiràssz com el meu verí rebufa...
–Per mi com si et tires una llufa! (“Ha-Ha-Ha!”, fan tres cops els nens)
–No ussz faig por? Doncssz mireu-me bé, perquè avui ésszz el dia que morireu totssszzz...
–No! –bramula Impopo–. No fas por, vella Imotara! Perquè avui és el dia que aconseguirem la Flor de l’Esperança!
La serp Imotara no està disposada a cedir a una simple colla de nens la flor que la fa immortal. Però Impopo ha trobat una utilitat a la seva força descomunal. I els nens, cantant, li donen tanta força!
(Més cançó MINIYAMBA, passes del cor... percussions... És una batalla!)
La serp s’ha llançat al coll d’Impopo! El vol ofegar! Però el gran elefant, amb la seva trompa musculosa, se l’arrenca del coll una i altra vegada com qui es treu una bufanda. I la rebat contra el terra de roca! (Bum! Passa del cor)
Sheena i Marama s’escapoleixen al centre del camp de batalla. La petita flor Sethemba, blava i d’aparença fràgil, sembla tremolar de por.
Ja la tinc! –crida Marama, que l’ha agafada amb un bon grapat de terra perquè la flor no se senti despullada.
–Tu! Misszzerable diminut diable! –xiula la pitó Imotara. I es llança amb la boca oberta sobre la nena per empassar-se-la sencera.
(Cor: “Xxxxxx!” “Aiii!”)
Però Impopo és més ràpid! Agafa la serp per la cua. Li trepitja el cap amb una pota, i tiba ben fort. Després, amb un udol terrible, llança el monstre cap al cel. (Udol de la coral, que pot anar mirant amunt.)
Imotara puja, puja, puja cel amunt, “TSSSZZZZ...”, fa. Fins que ja només sembla un petit llampec mort entre núvols. Quan el seu cos cau sobre la dura terra ja no es mou més.
Amb el temps es convertirà en terra, en roca, i en naixeran arbustos de flor blanca i arbres que faran ombra dolça. És el cicle de la vida!

CANÇÓ: MINIYAMBA

Marama riu. Té la flor Sethemba a les mans i l’emoció la fa brillar com una espurna. Els seus ulls, més grossos que mai, reguen el món sencer d’alegria!
–La Flor de l’esperança! Ah! Iyaoo wayee!
La petita Sheena comença a picar el terra amb el peu. Els nens, ballant, la segueixen. (El cor balla, riu...) I Impopo també s’hi afegeix, com un tambor gegant.
–Ballem! –crida Marama–. És la vostra flor! És l’esperança de tots! Ballem!

CANÇÓ: DAUDA SANE 

 
Els cants, les danses, les celebracions, duraran tres dies, en què el sol no es pondrà. Els nens no es cansen de celebrar el final de la batalla!

CANÇÓ: RULA 

Quan acabin els càntics i els balls, la lluna sortirà en el cel i s’estarà tres dies sense permetre al sol de sortir. Els nens necessiten dormir. Els nens, i les sargantanes i els elefants...
I així ho fan!

CANÇÓ: A MALEMBE / AMEM A LULAMILE (Primer senceres. Després, fluixes, sota el narrador. Es solen cantar així en realitat, baixant el volum perquè un narrador parli...)

Al quart dia Marama és la primera a despertar. El sol comença a sortir.
S’aixeca, encara amb la flor Sethemba a les mans, i comença a caminar. Alguns nens, que ho veuen, volen seguir-la.
–No –els diu Impopo–. Marama és sàvia, deixeu-la fer.
Marama camina cap al sol. S’ajup i planta la flor Sethemba al peu d’un vell baobab.
–La protegiràs, oi, avi baobab? –xiuxiueja Marama mentre acaricia el tronc del vell arbre. Les fulles del baobab s’estremeixen com si diguessin que sí.
Llavors Marama es gira. Mira els nens. Els seus ulls són tan dolços que fa la sensació que està mirant tots els nens del món.
Ens saluda amb la mà! I, sobre un raig de sol, comença a caminar cap al núvol immens que en aquell moment passa. És un núvol amb forma d’elefant gegant. No us recorda Impopo?
–Ens tornarem a veure! –crida Marama als seus amics–. Sempre ens tornarem a veure!
La flor Sethemba comença a deixar anar una olor intensa, barreja de milers de bones olors.
–És l’olor d’Àfrica –explica Impopo als nens–. Ensumeu-la, perquè és l’olor de l’esperança.
És l’olor de l’alegria!
I els nens, que encara miren com Marama munta a lloms del gran núvol-elefant i marxa cap on surt el sol, comencen a somriure.
Saben que mai més no estaran sols. Que Marama no ens ha abandonat. Que ens ha deixat la Flor de l’Esperança.
Gràcies, Marama! Gràcies per l’ESPERANÇA!

CANÇÓ: MANSANE CISSE